Llucmajor i l'arquitectura

Llucmajor té un llegat artístic i cultural per mostrar. Es conserven mostres de construccions cíviques i religioses de distintes èpoques i una sèrie de monuments, quasi tots de l’edat contemporània, commemoratius del nostre passat històric (monument a Jaume III), industrial (monument als Sabaters), literari (S’Espigolera). Part de la història d’un poble la conformen les seves cases i edificis, capaços de reflectir les vivències de cada racó, ja que la seva funció social és dissenyar espais humans i formar ciutats belles. L’estil arquitectònic que veim en els edificis és el seguiment d’ideals estètics en la manera de fer, on s’involucren els usos socials i les exigències pràctiques, i així, s’identifiquen amb una època i reflecteixen la cultura, els materials i la utilització dels avenços tecnològics del moment.

L’arquitectura religiosa ocupa un lloc preeminent en el patrimoni cultural de Llucmajor. Prova d’això és la seva església parroquial, que suposa el més destacat en el segle XVIII i mostra el floriment econòmic que es va produir en aquestes terres en aquest segle. Qualsevol d’aquests temples mereix esser visitat, però tal vegada els més representatius de la cultura de la zona són el santuari de Gràcia, l’església de Sant Bonaventura, la capella de les Germanes de la Caritat, la capella de sa Torre, etc.

És així com la diversitat d’estils arquitectònics que hi ha a la nostra ciutat reflecteix 700 anys de constant esforç i entrega.

Distribució urbanística originaria de Llucmajor. El quadrat
1_363_1

La urbanització segons un plànol tipus quadrícula és molt antiga. Sembla que aquesta distribució urbanística tingué l’origen en les civilitzacions de Mesopotàmia i d’Egipte, que la transmeteren a grecs i romans i aquests, a nosaltres. Sembla que l’introductor fou Hipòdam de Milet, i és per això que aquest tipus de plànol en quadrícula també rep el nom de plànol hipodàmic.

Eren moltes les poblacions que no tenien murades i adoptaren aquest tipus de plànol. Llucmajor no és una excepció i adopta l’anomenat quadrat. Aquest quadrat queda perfectament marcat pels carrers Convent, Vall, Major i Jaume II. Tots tenen una longitud aproximada de 400 metres.

Hom creu que aquest traçat es va dissenyar sobre el nucli primitiu de la vila de Llucmajor, que suposadament comprenia els carrers de Sant Miquel i la Font. És per això que el traçat ortogonal que s’inscriu dins el quadrat és un poc desigual, ja que s’ha d’ajustar a l’esmentat nucli primitiu, que és bastant irregular.

Aquest traçat ha condicionat enormement el creixement posterior del nucli urbà, fins a tal punt que si avui observam detingudament un plànol de Llucmajor podrem distingir-hi fins a tres quadrats concèntrics: l’antic quadrat, el quadrat gros i, recentment, les rondes.

Altres edificis representatius

Can Banastreta
CAN BANASTRETA

Can Banastreta, bastida els anys 30, al carrer del Bisbe Taixequet, presenta bells detalls escultòrics.

SON REUS
SON REUS

Son Reus al carrer del Born, exemple de les grans cases vilatanes del segle XVIII.

CAN BRASSETE
CAN BRASSETE

Part superior de la façana de Can Brassete, amb una planta de solució continuista.

ESTACIÓ TREN
ESTACIÓ TREN

Antiga estació de ferrocarril.

AJUNTAMENT
AJUNTAMENT

La Casa de la Vila, a la Plaça d’Espanya, construïda l’any 1882, que incorpora solucions historicistes.

Consta de quatre plantes i terrat; té un revestiment inferior de marbre mallorquí a la façana principal; a la planta baixa hi ha el portal central flanquejat per dues finestres, a sobre, en lletres de pedra, s’hi llegeix Casa Consistorial, año 1882 i l’escut de Llucmajor.

A la planta noble hi ha un balcó corregut amb la barana d’obra ornamentada d’estil neogòtic i sis mènsules de marès; a l’interior de l’edifici, entrant a l’esquerra, es pot observar l’antic escut de Llucmajor 1626. En el segon pis hi ha un altre balcó corregut que descansa sobre sis mènsules amb tres finestres balconeres iguals com les del pis inferior, sobre aquestes finestres hi ha uns motius ornamentals tancats amb una motllura i dalt d’aquesta hi ha tres petites finestres dobles amb una motllura al seu voltant acabant amb una cornisa. El frontis es remata amb un rellotge central construït per Miquel Font i un templet amb la base vuiteada i la coberta de giny que té una campana a l’interior. Remata el conjunt, a la part més superior, un penell. El projecte és de Miquel Dalmau Fiol.

HOTEL ESPANYA
HOTEL ESPANYA

Edifici eclèctic, construït l’any 1914 amb influències modernistes en els motius ornamentals que rematen la façana.

CAN JAQUETÓ
CAN JAQUETÓ

Exemple de les grans cases vilatanes del segle XVIII, situada al carrer del Born.

CAN BUSCANETA
CAN BUSCANETA
BAR COLÓN
BAR COLÓN

Recorda una fonda que Gabriel Tomàs Juan va tenir a Buenos Aires devers 1858.

Recorda una fonda que Gabriel Tomàs Juan va tenir a Buenos Aires devers 1858. La façana de l’edifici del café Colón (1928), amb reminiscències modernistes en la decoració i en la utilització de la línia corba (Frontó, finestres…)

PROJECTE BAR COLÓN

Dibuix d’un altre projecte del mateix edifici, que no és dugué a terme.

PEIXATERIA
PEIXATERIA

La Peixateria, senzilla de línies i austera en els elements decoratius, respon a un criteri de funcionalitat.

CA SES XILENES
CA SES XILENES

Ca Ses Xilenes al carrer del Bisbe Taixequet, edifci singular pel seu aire neoclàssic. Fou aixecat l’any 1925.

CA SES XILENES
LA CAIXA

Part superior de la façana de la Caixa, construïda el 1908, d’estil neogótic, obra de Miquel Salvà, “es capellà Cànaves”.

Part superior de la façana de la Caixa, construïda el 1908, d’estil neogótic, obra de Miquel Salvà, “es capellà Cànaves”. Aquest edifici fou l’antiga seu del Foment Agricola.

BAR TABÚ
BAR TABÚ

L’edifici del bar Tabú fou l’antiga Casa del Poble.

L’edifici del bar Tabú fou l’antiga Casa del Poble. Presenta una façana de tipus eclèctic que mescla elements classicistes amb elements regionalistes. Consta de tres plantes i porxo. A la baixa, encoixinada hi ha tres grans portals amb arc. Els dos pisos superiors són similars: tenen tres balcons amb decoració geomètrica. El darrer cos està format pel porxo amb obertures d’arcs de mig punt.

CA SA BEATA DE PAÏSA
CA SA BEATA DE PAÏSA

Ca Sa Beata de Païssa, al carrer de Jaume I, 26, casal vuitcentista amb original decoració.

CAS METGE CALDÉS
CAS METGE CALDÉS

Projecte realitzat per l’arquitecte Gaspar Bennàssar i construït pel mestre Antoni Mut, Boleno, l’any 1925.

Projecte realitzat per l’arquitecte Gaspar Bennàssar i construït pel mestre Antoni Mut, Boleno, l’any 1925. La façana de caràcter modernista i inserida en el corrent regionalista, consta de tres plantes. La baixa té a la part inferior un revestiment de peces de pedra viva repicada; a la dreta del portal hi ha una finestra balconera que com totes les altres tenen unes motllures de petites peces de marès de forma quadrangular. El portal de la portassa és d’arc de mig punt i hi ha un finestró per donar ventilació al celler. Al primer pis hi ha quatre finestres balconeres, les dues del mig, amb balcó suportat per mènsules, tenen motllures i detalls ornamentals de flors i fruita.

Menú