12-April-2017
Segons l’informe elaborat pel Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, el nom d’enganalla prové de la simulació de duel que fan l’organista i el predicador, que tracten d’enganyar-se mútuament “perquè el predicador fa tot el que pot per acabar el sermó quan menys s’ho pensi l’organista, i aquest fa també els possibles per a enganyar el predicador posant-se a sonar l’orgue quan el sermó està a les acaballes".
Sembla que fins a al final del segle XIX el Sermó de l’Enganalla era una pràctica habitual en altres pobles de Mallorca com Montuïri, Algaida, Vilafranca de Bonany i Felanitx, però avui només es conserva a Llucmajor.
Amb el temps aquesta celebració ha pres un caràcter més popular i ha esdevingut una de les tradicions més arrelades a Llucmajor, on gaudeix d’una gran participació popular i és percebuda per la gent com un element característic i imprescindible de les celebracions de la Setmana Santa. El Consell de Cultura Popular reconeix l'innegable caràcter viu i dinàmic del Sermó de l’Enganalla, que “no és mai el mateix sinó que depèn de l’enginy dels protagonistes i assegura que el fet que desaparegués de la resta de Mallorca i que gaudeixi d’una vigència plena a Llucmajor fan que sigui un element singular del patrimoni immaterial de Mallorca, que cal salvaguardar per a les generacions futures”.
Sembla que fins a al final del segle XIX el Sermó de l’Enganalla era una pràctica habitual en altres pobles de Mallorca com Montuïri, Algaida, Vilafranca de Bonany i Felanitx, però avui només es conserva a Llucmajor.
Amb el temps aquesta celebració ha pres un caràcter més popular i ha esdevingut una de les tradicions més arrelades a Llucmajor, on gaudeix d’una gran participació popular i és percebuda per la gent com un element característic i imprescindible de les celebracions de la Setmana Santa. El Consell de Cultura Popular reconeix l'innegable caràcter viu i dinàmic del Sermó de l’Enganalla, que “no és mai el mateix sinó que depèn de l’enginy dels protagonistes i assegura que el fet que desaparegués de la resta de Mallorca i que gaudeixi d’una vigència plena a Llucmajor fan que sigui un element singular del patrimoni immaterial de Mallorca, que cal salvaguardar per a les generacions futures”.
