Llucmajor i la literatura

Maria Antònia Salvà Ripoll
Maria Antònia Salvà Ripoll
(Palma 1869-Llucmajor 1958)

Poetessa, traductora i prosista.

De família de propietaris rurals i advocats, relacionada amb la Renaixença mallorquina, ben aviat conegué els seus poetes, així com la rica tradició oral de l’illa i els poemes de Verdaguer i Mistral, els seus primers models literaris cultes.

Es dóna a conèixer a finals del segle XIX amb l’esperó de Costa i Llobera, poeta amic de la família, amb qui el 1907 realitza un viatge pel Mediterrani. Triomfa en els Jocs Florals de Palma de 1903 i 1904, amb composicions sobre la natura que la relacionen amb Joan Alcover i l’anomenada Escola Mallorquina i que, alhora, la converteixen en la iniciadora d’una tradició poètica moderna escrita per dones. Col·labora assíduament en revistes i setmanaris mallorquins i del Principat i manté una estreta amistat amb nombrosos escriptors i intel·lectuals.

Els reculls poètics més importants són: Poesies (1910), Espigues en flor (1926) i El retorn (1934). El seu tractament de la natura, que coneix amb detall de naturista, evoluciona de la descripció dels treballs del camp, festivitats, jocs i tradicions a una essencialització per expressar sentiments i estats d’ànim. En els llibres posteriors Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluna de pagès (1952) hi destaquen algunes composicions antigues i una fina ironia desplegada sobre malalties sofertes i el seu estat de salut.

Coneixedora del francès, el provençal i l’italià, la traducció esdevé en ella una veritable creació. En destaquen la traducció en vers de Mireia (1917) de Mistral i Els promesos (1923-24) de Manzoni. També traduí Francis James, Andrée Bruguière de Gorgot (1918) i Poemes de santa Teresa de l’Infant Jesús (1945).

Publicà Entre el record i l’enyorança (1955), una mostra de la seva prosa recentment completada amb l’edició de Viatge a Orient (1998), que la converteix també en la pionera, entre les escriptores catalanes, de la prosa de viatges.

Miquel Bezares Portell
Miquel Bezares Portell
(Llucmajor 1968)

Miquel Bezares va neéixer a Llucmajor l’any 1968. Publicaà els seus primers llibres de poesia en el marc de les Edicions Ataàviques (1985-1990), una iniciativa editorial oberta a l’experimentacioé interartíéstica de la qual fou, junt amb Biel Thomaàs, un dels codirectors. L’any 1991 es donaà a coneàixer tambeé com a narrador amb el llibre Susanna i l’estranger (1991). Ha estat guardonat amb nombrosos premis de narrativa i de poesia, el meés recent dels quals eés el premi Vicent Andreés Estelleés de poesia per al volum Origen (Premis d’Octubre, 2013). Des del 2007 al 2015 ha estat vicepresident per les Illes Balears de l’Associacioé d’Escriptors en Llengua Catalana. Presideix tambeé, des d’octubre de 2014, la Fundacioé Toni Catany. Manteé una paàgina web on es poden textos de creacioé, comentaris i informacions sobre la seva activitat literaària (www.miquelbezares.cat).

Poesia

Cos de calitja. Llucmajor: Edicions Atàviques, 1987. Amb imatges de Biel Thomàs, Miquel Mascaró, Toni Garau, Maria Ginard, Patrick Asquith, Emma Waters.

Indicis. Llucmajor: Edicions Atàviques, 1990. Amb dibuixos de Biel Thomàs.

Carnaval. Barcelona: Columna, 1990. Premi Ciutat de Palma de Poesia.

Crònica del desfici. Barcelona: Columna, 1992. Premi Josep Munteis de Poesia (Ciutat d’Olot).

11 poemes. Palma: Moll, 1997.

Versllum. Palma: Moll, 2000.

El convers. Barcelona: Edicions 62, 2004. Premi Miquel de Palol (Premis Literaris de Girona)

Anvers. Port de Pollença: Edicions del Salobre, 2006

L’espiga del buit. Lleida: Pageàs, 2010. Premi Maria Merceà Marçal i premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia.

Origen. Valeància: Editorial 3i4, 2014 Premi Vicent Andreés Estelles (Premis d’Octubre).

Ocells obscurs de mi. Palma. Lleonard Muntaner Editor, 2014.

Si són flors. Valeància. Edicions del Buc, 2017.

Narrativa

Susanna i l’estranger. Valeància: Tres i Quatre, 1991.

Plaça d’Àfrica. Palma. Moll, 1996.

Susannes. Binissalem. Di7, 1999. (Premi Bearn de Narrativa, 1998)

Quan els avions cauen. Barcelona: Empuéries, 2001. (Premi Mariaà Vayreda de Narrativa, Premis Ciutat d’Olot, 2001)

El mar de blat. Palma. Moll, 2001.

Terminal B. Palma: Moll, 2009.

Els voltants d’Olívia. Calonge. AdiaA Edicions, 2018

1_365_1
Miquel Cardell Santandreu

Poeta

Fins ara ha publicat set llibres de poesia: Elegia de Grumers (1978), Magazine (Guaret, 1983), Instamàtic (Edicions Atàviques, 1990), Material de Calendari (El Turó, 1993), Tebeo (Moll, 1992), Sota la volta de ferro (Moll, 2000) i Les terrasses d’Avalon (El Gall Editor, 2008)(Premi Josep Maria LLompart 2009) i Les barques de la Boira (Premi Joan Alcover de Poesia), als quals s’han d’afegir un grapat de poemes dispersos, així com, amb caràcter més o menys recopilatori o antològic, el disc compacte Tres suites i escaig (Unió Músics, 1999) i els quaderns Poemes (Casa de Cultura de Sa Nostra a Eivissa, 1993) i el núm. 1 de Paraula de Poeta, col·lecció Poemes Essencials (Consorci per al foment de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears, 2000).

Alguns dels seus poemes s’han traduït al castellà, l’anglès i el francès.

1_304_1
Sebastià Alzamora Martín
(Llucmajor 1972)

Escriptor i poeta. L’any 1995, es llicencià en Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

Compagina la seva tasca de creació literària amb tasques acadèmiques i de gestió cultural. Entre d’altres, ha estat director de l’Espai Mallorca a Barcelona, delegat del Llibre de la Generalitat de Catalunya, director general de Promoció del Llibre de la mateixa institució i membre de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Llibres publicats:

Novela

L’extinció (Premi Documenta 1998. Barcelona: Edicions 62, 1999).

Sara i Jeremies (Premi Ciutat de Palma 2002. Barcelona/Palma de Mallorca: Proa/Moll, 2002).

Record de Llucmajor (amb Miquel Bezares i Miquel Cardell) (Llucmajor/Barcelona: Ajuntament/Lunwerg, 2003).

La pell i la princesa (Premi Josep Pla de narrativa 2005. Barcelona: Destino, 2005).

Nit de l’ànima (Barcelona: Proa, 2007).

Miracle a Llucmajor (Barcelona: Proa, 2010).

Crim de sang (Premi Sant Jordi 2011). Novela que se publicarà la pròxima primavera.

Poesía

Rafel ( Premi Salvador Espriu 1993. Barcelona: Edicions 62, 1994).

Formes del cercle (Palma de Mallorca: Obra Social de la Caixa de Balears/Universitat de les Illes Balears, 1996).

Apoteosi del cercle (Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel 1997. Barcelona: Edicions 62/Empúries 1997).

El llinatge (Valladolid: El Gato Gris, 1997).

Mula morta (Barcelona: Proa, 2001).

El Benestar (Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona. Barcelona: Proa, 2003).

La part visible (Premi Carles Riba. Barcelona: Proa, 2008).

Prosa de no ficció (entrevistes)

Gabriel Janer Manila: l’escriptura del foc (Palma 1998).

Ha escrit articles de crítica literaria al diari Avui i a la revista Serra d’Or i també ha col.laborat en diverses publicacions com al Diari de Balears, Lluc, El Mirall o Catalan Writing.

La seva obra ha estat traduïda al castellà.

Sebastià Cardell i Tomàs
Sebastià Cardell i Tomàs
(Llucmajor 1921)

Folklorista. Mestre d’ensenyança primària. Professor de Llengua Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1978).

El folklore, la cultura popular, els costums, les cançons, els refranys llucmajorers han estat la seva gran dèria: el 1965 ja publicà (en francès, per als seus alumnes) Pâques à Llucmajor, ressenya etnogràfica sobre els costums pasquals. A n’aquesta publicació seguiràn nombrosos treballs etnogràfics i folklòrics.

Destaquen:

La cançó popular (1986). Pregó de Fires 1985.

Cançons populars mallorquines (1988). Recull de poesia tradicional extens i rigorosament treballat que constitueix una fita en la bibliografia mallorquina sobre el tema.

Cançons populars mallorquines. Arreplegades per Joan A. Mòjer i Noguera “l’amo en Joan de Ses Males Cases” (Llucmajor 1859-1941). Classificades i ordenades per Sebastià Cardell (2000).

Cultura oral a Llucmajor (2000).

A més d’aquestes obres n’hi ha d’altres que resten inèdites, així com molts treballs publicats a revistes i monografies.

Ha transcrit i catalogat l’obra de glosadors locals com Guillem Pastor i Tomàs o Miquel Font i Font.

També ha traduït al català l’obra d’altres autors.

Aquests darrers anys ha rebut diverses distincions, destacant de manera especial l’entrega de “L’Espigolera”, que l’Ajuntament de Llucmajor li concedí l’any 2000.

L’any 2002 rebé el títol de membre de la Reial Academia de Bones Lletres.

Menú