Llucmajor i les arts plàstiques

Francesc Salvà de sa Llapassa i Ripoll

Germà de Maria Antònia Salvà, estudià a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid.

El Museo del Prado fou la seva escola formal, i va sentir una especial predilecció per la pintura clàssica espanyola (Velázquez, El Greco, Ribera…). Fou deixeble de Carlos Haes, Moreno Carbonero i Federico Madrazo, la influència dels quals es nota en els seus paisatges, tipus i retrats.

Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma.

Il·lustrà diverses publicacions: Mitjorn, La Nostra Terra, El Heraldo de Cristo i la portada d’Es Pagès Mallorquí.

Ens falta una cronologia de la seva nombrosa producció artística, ja que moltes de les seves obres no estan signades ni datades. Disposa d’una gran quantitat de dibuixos que representen feines del camp, escenes i festes populars. També utilitzà la tècnica a l’oli i a l’aquarel·la. Dins un academicisme classicista, destaquen les obres de tema religiós i costumista.

Pintà al fresc la cúpula de la capella de la Puríssima Concepció del convent de Sant Bonaventura (1928) i les pintures de la capella del Betlem de la mateixa església (1930).

Entre les exposicions que va realitzar cal destacar:

Exposició a les Galerías Costa, inaugurada el 14 de desembre de 1939. Recollia vint-i-quatre obres de temàtiques diferents: religiosa (Naixement de Jesús, Sagrada Família), mitològica (Apol·lo i Dafne), i de manera especial cal ressaltar les escenes de gènere (Berenar de segadors, Pelant ametlles, Dones jugant a les cartes, La Festa Major, Les matances, Processó del Dijous Sant, Dues velles filant, Racó florit i La verema). Francesc Salvà de l’Allapassa practicà l’art per l’art, i la crítica en destacà la lluminositat d’algunes obres i una força que es nota en la pinzellada.
Segona exposició a les Galerías Costa, el novembre de l’any 1941, on va presentar vint-i-una obres, entre les quals destaquen les natures mortes, els paisatges i els assumptes de la vida local i religiosa (Viàtic, Flors i joies, Taronges i llimones, Festa del meu poble, El salt de la mata, Port de l’hort, Grup de pins, Xiprers, Camí de les alzines, Processó de llogaret, Sant Francesc, Festa ciutadana, Mosquiter i flors).
L’any 1943, al convent de Sant Francesc de Palma, exposà els Temes Lul·lians (dotze dibuixos a llapis).
Just després de la seva mort, l’any 1950, a les Galerías Colón de Llucmajor, s’organitzà una exposició homenatge a la seva obra.

Aquests darrers anys, l’Ajuntament de Llucmajor l’ha homenatjat organitzant una exposició honorífica a la galeria Bon-Art de Llucmajor (desembre 1994-gener 1995) i una altra al Casal de Ca s’Hereu dedicada als pintors locals del primer terç del segle XX (Fires 1999).

Es conserva obra seva a l’Ajuntament de Llucmajor, l’església parroquial, el convent de Sant Bonaventura, l’església de s’Arenal, la Porciúncula, el santuari de Cura i els convents de Sant Felip i de Sant Francesc de Palma.

Josep Manresa Clar

Inicià els seus estudis de pintura a Llucmajor. Després estudià a Palma amb el professor Ramon Nadal i a Barcelona amb Fernando Álvarez (pintor diplomat per l’Escola Superior de Pintura Logelain de Brussel·les), on li varen atorgar el títol de dibuixant artístic en grau màxim.

El 1966 féu la primera exposició individual a Palma. Posteriorment, exposà a distints pobles de Mallorca i també a Eivissa i Menorca. A Palma va exposar a galeries com Jaume III, Arte Xaloc, Art Fama, Caixa de Pensions de Palma, Cercle de Belles Arts…

La seva obra s’expandí cap a la Península, i va exposar a ciutats com Madrid, Barcelona, València, Valladolid, Segòvia, Saragossa, Vigo, etc. En total va realitzar més de cinquanta- cinc exposicions individuals i nombroses de col·lectives.

L’any 1980 va ser elegit, juntament amb altres pintors mallorquins, per representar Espanya a l’exposició internacional Artexpo de Nova York. Aquest mateix any, a Londres, participà a l’Exposició de Mostra Internacional. Posteriorment va viatjar a Brussel·les, Alemanya, Holanda, Lió i París, on exposà la seva obra a la Galeria Mercel Berheim als Camps Elisis parisencs. També pintà a Cuba i a Mèxic.

La seva obra s’inscriu en el corrent postimpressionista d’influència local.

L’Ajuntament de Llucmajor, amb motiu de les Fires del 2002, organitzà una exposició homenatge a Can Bernadí.

Luisa Garau

El 1970 neix a Llucmajor. El 1989 ingressa a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i es llicencia amb l’especialitat de pintura. Durant la seva estada a Barcelona realitza també cursos de disseny gràfic i obté el CAP (Certificat d’Aptitud Pedagògica) per la Universitat Politècnica, amb l’especialitat de dibuix. El 1994 realitza les seves primeres pràctiques pedagògiques a la Clínica Mental Santa Coloma i a l’Institut l’Escorxador de Barcelona. El 1995 realitza el Màster europeu en multimèdia interactiu i internet a la Universitat de les Illes Balears (UIB), homologat pel London Institute, i rep una beca concedida pel Centre Tecnològic Internacional d’Educació del London College of Printing. Durant els estius a Mallorca dedicats a l’art aprèn la tècnica del gravat a la Casa de Cultura Molí d’en Xina d’Algaida, i posteriorment als Tallers Miró de la Fundació Pilar i Joan Miró. La seva tècnica preferida és la xilografia, present en la seva obra gràfica.

Ha treballat en empreses de prestigi d’art, producció multimèdia i internet, i educació: a Portugal, a AUTOR Tecnologías Multimedia realitzant el disseny del primer CD-Rom de formació en seguretat per a Texas Instruments Samsung (1996); a Barcelona, en el Centre Cultural “La Caixa” en programes educatius (1996-97); a Palma, en la Fundació Pilar i Joan Miró d’ajudant en el taller Noves tecnologies digitals de la imatge en l’art actual (1997); a TRACTOR-The Arts Institute, com a professora i coordinadora gràfica de projectes internet (1997), i a la UIB, com a professora gràfica del Màster europeu en multimèdia interactiu (MA IMM) i del Màster de noves tecnologies telemàtiques aplicades a l’empresa (MTTE) (1997- 98). A més, ha col·laborat com a freelance en projectes multimèdia i internet; en el CD-Rom Aena-Palma de Mallorca (1998); en sistemes de gestió, com a assessora en màrqueting i responsable de la imatge corporativa de l’empresa i del disseny a internet dels seus clients (1998-2001); en el Grupo Amengual Europa, com a directora d’art en projectes web de caràcter internacional (2001-02), i en el Campus Virtual de l’UIP (Instituto Universitario de Postgrado) de Madrid, com a tutora de disseny en el Màster en periodisme digital, amb la col·laboració del diari El País (2002).

Des de l’any 2003 es dedica exclusivament a la seva obra: pintura i net-art.

Estius dedicats a l’art:

• Institut Balear de Disseny. Dibuix i maquetes per a joieria.
• Casa de Cultura Molí d’en Xina. Cursos de gravat: xilografia.
• Tallers Miró: Curs de gravat per Joan Barbara, Taller d’experimentació gràfica per la Summer School d’Edimburg.
• Taller en noves tecnologies de la comunicació. Aveiro, Portugal.
• Curs en Writting for electronic media pel Theatre Filand Academy. Universitat de la Vall d’Hebron.

Exposicions:

• Agost de 2004. Exposició individual. Pintura i videoart. Casal de Ca s’Hereu. Llucmajor. Mallorca
• Febrer de 2003. Exposició col·lectiva. Participació en A cor do mar, una obra global per representar la catàstrofe del Prestige, amb l’objectiu de recaptar fons destinats a activitats mediambientals. Nucli antic de Pontevedra, Galícia.
• Desembre-gener de 1998. Exposició col·lectiva amb el suport de la Fundació Pilar i Joan Miró a la iniciativa artística, que té el seu origen en un curs de gravat i estampació organitzat l’any 1995 dins el programa Tallers a Miró. Obra gràfica. Can Domàtiga Lloc d’Art. Sóller, Mallorca.
  Octubre-novembre de 1993. Exposició individual. Obra gràfica. Galeria Bearn. Palma.
• Setembre de 1993. Primera exposició individual. Obra gràfica. Casa de Cultura Molí d’en Xina. Algaida, Mallorca.

Mateu Taberner Oliver

Fou alumne de Llorenç Cerdà a l’Escola d’Arts i Indústries de Palma (1907-08). El 1916, obtingué el títol de professor de dibuix a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Fou deixeble de Julio Romero de Torres.

Dins la seva nombrosa producció artística, independentment de les obres que es troben en mans de particulars, on destaquen els retrats i els paisatges, hi trobam obres de temàtica religiosa, com les conservades a l’església parroquial de Llucmajor, el convent de Sant Bonaventura i l’oratori de les Germanes de la Caritat. També pintà retrats per a la galeria de fills il·lustres de l’Ajuntament de Llucmajor. Alguns dels seus olis es troben a la Sociedad Mallorquina de Buenos Aires. Si bé és cert que dins la seva obra abunden les còpies de pintors renaixentistes, barrocs i romàntics, també cal dir que té obres originals de gran qualitat.

Utilitzà la tècnica a l’oli i també el dibuix al carbó. Tota la seva producció artística es caracteritza pel realisme i una especial aplicació del color.

La seva primera exposició individual fou l’any 1919 als salons de la societat La Veda de Palma. També exposà a Madrid i participà en altres exposicions col·lectives a Palma.

Per les Fires de 1999, al Casal de Ca s’Hereu, l’Ajuntament de Llucmajor organitzà una exposició dedicada als pintors locals del primer terç del segle XX, on s’exposaren obres seves.

Tomàs Monserrat “Es Capellà des Rafalet”

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma. El 1898, fou ordenat prevere pel bisbe Campins. Residí sempre a Llucmajor, on va fundar i dirigir una escola i va potenciar les associacions catòliques. Entre 1909 i 1925, els diumenges també deia missa a s’Arenal.

A més de pedagog, estava interessat i obert a totes les matèries, però especialment a la física, la mecànica i la fusteria. Va realitzar marcs per a quadres i tornejats. També elaborà dos motlles monumentals dels mapes de Mallorca i Espanya en relleu. Enquadernava llibres, embalsamava animals. Una altra obra seva fou un rellotge de sobretaula de ferro colat. Va muntar una ràdio de galena i arribà a enregistrar en un disc la veu dels pares passant el rosari.

Però la seva gran afició va ser la fotografia. La major part del material utilitzat per Tomàs Monserrat ha desaparegut. El fotògraf llucmajorer Toni Catany va poder recuperar unes 150 plaques de vidre de 9×12 i 13×18, que va reproduir en el llibre Tomàs Monserrat. Retratista d’un poble, 1873-1944 (Palma 1983). Moltes altres havien desaparegut, així com els decorats i les càmeres que va usar. El que sabem amb certa seguretat és que va utilitzar diverses càmeres de tipus estàndard, no es va limitar a una de sola.

Partim de la base que Tomàs Monserrat no era un fotògraf, simplement un aficionat, i per això, més que la qualitat de les fotografies o els procediments i tècniques utilitzats, el que interessa és el seu valor documental, ja que transcriuen la realitat del moment. El realisme és el fenomen que aconsegueix fins i tot en contra de la seva voluntat, quan justament intentava aconseguir l’efecte contrari.

La major part de la seva obra data del primer quart del segle XX. Va retratar paisatges, festes del poble (el carro de la Beata, curses el dia de Santa Càndida…), però el tema que més va tractar foren els retrats (individuals, familiars, en grup).

Se situa al marge de tot corrent estètic. Toni Catany el considera allò que en pintura anomenam un naïf. Manté uns enquadrats constants, fa sempre les fotos al mateix racó del pati, amb els mateixos elements decoratius i al mateix moment del dia (primeres hores del capvespre). Normalment són retrats fets els diumenges, enmig d’un decorat gairebé barroc. Abans de realitzar el retrat tot es prepara com si es tractàs d’una obra teatral. En alguna ocasió retrata la gent amb roba de feina, en el seu escenari natural.

Toni Catany

Va néixer a Llucmajor l’any 1942 i des del 1963 viu a Barcelona. Fotògraf autodidacte, va començar la seva carrera com a free lance i fent reportatges per a distintes revistes i periòdics, entre ells alguns sobre Israel i Egipte a la revista Destino, i sobre Balears a La Vanguardia. Dins el que podríem anomenar fotografia comercial, ha realitzat reportatges i retrats per a revistes internacionals, portades de discs…

L’artista ha passat de les tècniques fotogràfiques més primitives a les més modernes. A finals dels 70 experimentà amb calotips, una tècnica molt primitiva que consistia a utilitzar un paper sensibilitzat per obtenir un negatiu i llavors aconseguir una còpia per contacte. Amb les textures assolides amb aquesta tècnica, Catany imprimí a les seves imatges un aire misteriós i anacrònic. Des de llavors ha derivat a la utilització dels mètodes més moderns, com la digitalització dels originals, sempre dins d’una obra fotogràfica intemporal, que sovint retoca amb colors pastel i que s’assembla a quadres hiperrealistes.

Catany ha recollit amb la seva càmera natures mortes, tema al qual dedicà 10 anys; nus, especialment en una sèrie de cossos masculins sota el títol Somniar déus; retrats i paisatges, i imatges dels seus múltiples viatges. Es tracta d’una obra de caire intimista.

Exposicions:

Des de la seva primera exposició el 1972, n’ha realitzades més de cent d’individuals i altres tantes de col·lectives per tot el món. La seva obra ha estat exposada a Espanya, França, Holanda, Anglaterra, Itàlia, Grècia, Suïssa, Tunísia, Estats Units, Alemanya, Austràlia i Japó, entre altres països.

Col·leccions:

Part de la seva obra es troba en innombrables col·leccions privades i públiques arreu del món (a la Biblioteca Nacional de París, al Museu d’Art Modern (París), al Museu Niepce (Chalon-sur-Saône, França), a la Universitat de Parma (Itàlia), a la International Polaroid Collection (EUA), al Museum für Kunst und Gewerbe (Hamburg), al Museu de Mallorca, etc.).

Publicacions:

És autor d’una monografia dedicada al fotògraf llucmajorer Tomàs Monserrat, que duu per títol Tomàs Monserrat (1873-1944). Retratista d’un poble (1983).

Altres publicacions:

• Les Illes, con texto de Maria Antònia Oliver (1975)
• Les Balears, con texto de Baltasar Porcel (1985)
• Retrobar Barcelona (1987)
• Història de la dansa a Catalunya (1987)
• Natures mortes (1987), premiada como el mejor libro de la Primavera Fotográfica, 1988
• Cossiols (Mestizo, Murcia, 1987)
• La meva Mediterrània (1990), premio al mejor libro de las Trobades Internacionals de la Fotografia d’Arles y premio al mejor libro ilustrado por la Generalitat de Catalunya,1991
• Flowers of Live (Treville, Japón, 1991)
• Somniar déus (1993)
• Obscura memòria (1994)
• Fotografies (1997), Premio de los Editores Europeos y premio al mejor libro ilustrado por la Generalitat de Catalunya, 1998
• Calotips 1976-1986 (1998)
• L’artista en el seu paradís (2000)
• Cases modernistes de Catalunya (2002)

Premis:

• Premio Nacional de Fotografía del Ministerio de Cultura (2001)
• Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (2001)

Distincions:

• Nomenat pel Govern francès Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres (1991)
• L’Ajuntament de Llucmajor li lliurà l’Espigolera (2001)